Un seguit de sensacions corren per dins meu a l’hora d’abraçar un arbre. M’acosto amb respecte, demano permís i prenc contacte. El resultat és sorprenent, de cop circula un corrent en sentit vertical, anant del meu cap fins les arrels del arbre, observo com es buida el meu cos de corrents negatives, amb la sensació de com si m’allunyés a alta velocitat i em poso receptiu a les corrents renovades, al finalitzar dono les gràcies i em separo tot mirant l’arbre.
