18/01/2022 TRAJECTE
TRAJECTE
DESIG
Et desitjo que no et condemnis per equivocar-te; no ets totpoderós i els errors són el camí de l'aprenentatge. No et desitjo felicitat. Et desitjo que aconsegueixis ser feliç, sigui quina sigui la realitat que et toqui viure. Que la felicitat sigui el camí, no l’arribada. PER UN 2022 PLE D’ARRIBADES.
Te deseo que no te condenes por equivocarte; no eres todopoderoso y los errores son el camino del aprendizaje. No te deseo felicidad. Te deseo que consigas ser feliz, sea cual sea la realidad que te toque vivir. Que la felicidad sea el camino, no la llegada. POR UN 2022 LLENO DE LLEGADAS.
Món de Cavalls
Sovint som ignorants de moltes coses i ens cal algú que ens acompanyi, que ens guiï pel món de lo desconegut.
Quant trobes gent que viu amb passió allò que li agrada es fàcil que perdis la noció del temps, sols vols escoltar, entendre, preguntar i sempre tens resposta.
Ès el cas de la Gretell i la Begoña, dos professionals en el món del Coaching amb Cavalls. Ès gràcies a elles que he pogut apropar-m’hi i perdre la por de lo desconegut. Trobar persones amb aquesta sensibilitat i respecte fa fàcil veure el camí de la pau, en definitiva ajudar-te a trobar-te a tu mateix.
Les imatges que acompanyo són el reflexa del que sento, de com les veig a elles. Són el pont entre tu i els cavalls.
Agraïments a:
https://instagram.com/montriana_horses_expressions?utm_medium=copy_link
i
https://instagram.com/gretellvalk?utm_medium=copy_link
Vestuari Gemma Malé
Quan l’home destrueix la natura ella sovint respon amb cares de dolor. Cal respecta, res ens pertany.
Imatges realitzades a Rio Tinto, Huelva
Detalls de la primavera, acosta’t per poder observar la meravella de la seva composició.
Natura
El Garrofer
Un arbre que miro amb respecte i estima. Amb ell veus que malgrat els impediments que et posa la vida mai et treu l’esperança de seguir donant fruits.
Pedres que aguanten el pes del temps, troncs que donen les gràcies.
Si els respectem ens ensenyaran el millor d’ells.
NATURA
Un seguit de sensacions corren per dins meu a l’hora d’abraçar un arbre. M’acosto amb respecte, demano permís i prenc contacte. El resultat és sorprenent, de cop circula un corrent en sentit vertical, anant del meu cap fins les arrels del arbre, observo com es buida el meu cos de corrents negatives, amb la sensació de com si m’allunyés a alta velocitat i em poso receptiu a les corrents renovades, al finalitzar dono les gràcies i em separo tot mirant l’arbre.
NATURA
No ens mirem la fauna com es mereix, pretenc amb les mirades d’entendre el que pensen, peró no cal, observa'ls amb tendresa, mostra’t humil, gaudeix del moment d’observar.
ÉSSERS
Aquí no cal dir res, són els meus pensaments, moments en que agrairia presències, sentir-me acompanyat d’aquells a qui no conec gaire, (el meu jo), i els que ja no hi son.
